Els Climes del Pirineu oriental: des de les terres gironines fins a la Catalunya Nord i Andorra / Agustí Xercavins Comas
Xercavins i Comas, AgustíEn:
Documents d'Anàlisi Geogràfica. Bellaterra, núm. 7 (1985) , p. 81-102 : gràf.
El clima pirinenc amb influència mediterrània és el que ocupa una major extensió en els Pirineus orientals. En aquest domini, les temperatures anuals mitges oscil·len entre uns 10 graus i una mica menys de 0 graus C (lleugerament superiors, en conjunt, a les corresponents en la vessant atlàntica); les precipitacions anuals mitges estan compreses entre menys de 600 i més de 1.400 MM; els dies de neu oscil·len entre uns sis i més de vuitanta, segons els llocs. L'estació amb més pluja és l'estiu, mentre que le més seca és l'hivern; les precipitacions, i en particular la neu, tenen menys importància que en el clima pirinenc amb influència atlàntica. El clima pirinenc amb influència mediterrània predomina en quatre vessants: septentrional, oriental, suboccidental i sudoriental. En la primera (alta conca de l'Aude) es presenten encara alguns trets del clima pirinenc amb influència atlàntica (mínim estacional de precipitacions en l'estiu, en el sector més septentrional): en la vessant oriental les influències mediterrànies són netes però desiguals; així, el Canigó divideix aquesta vessant en dos sectors de pluviometria contrastada.
